dimecres, 14 de desembre de 2011

Confiteor

Mea maxima culpa. Ho sé. Ho confesse. Quan li vaig fer aquella promesa, no m'hauria pogut imaginar que la trencaria d'aquesta manera. Estava molt malalta i pensàvem que d'aquella se'ns moria. Al seu llit, serena, hem va demanar que no renyirem mai, que ens havíem de mantenir units, la família. Jo li vaig dir que no patira, i vàrem tancar el tracte amb els tres besets de rigor a la mateixa galta.

I no sé què ha passat, què he fet tan malament per trencar aquella promesa tan prompte i de la pitjor manera possible, de la manera que mai haguera pogut imaginar. Hui faria 84 anys. Però només va arribar als 81. I em pregunte per què no va poder arribar als 98, com la seua amiga. Encara em quedarien 14 anys de sentir-me segura, de saber que sempre tinc un lloc on tornar, sense importar què passe.

Però ara el cercle es va tancant. A poc a poc, els ha anat tocant a tots, el torn. Ella esperava el seu tranquil·la, amb ganes i tot, diria. I potser sí, potser és millor així, vist com han anat les coses després.

Mea culpa, ho sé. Però no he sabut fer-ho millor. No sé per què la venjança no em fa sentir millor si no puc perdonar. No ho sé. I tampoc sé com canviar les coses, i cal dir que tampoc ho estic intentant massa. Mea culpa, novament.

1 comentari:

  1. Mea culpa, ho sé.
    Qui sap de la seva culpa, també sap per canviar les coses. Es molt bona excusa el dir: "no he sabut fer-ho millor". És una excusa per no assumir la cobardia i responsabilitat d'haver fet malament les coses i més quan es parla de venjança. Venjança i dir que no s'han sabut fer millor les coses? IMMADURESA tot i mostrar una escritura acurada.
    Sí els llibres ens ensenyen a escriure, i tant de bo que també ens ensenyen a viure¡¡¡

    ResponElimina