diumenge, 13 de desembre de 2009

Cadena dial o la floristeria

Sembla increïble fins a quin punt la publicitat forma part de les nostres vides. Avui un eslògan m'ha portat tants records en un instant.... M'ha retornat el perfum de la barreja de mil flors, l'estança de fusta, la cambra frigorífica, la llibreta amb les operacions matemàtiques i la campaneta de l'entrada. També l'esponja on es clavaven les flors, que no em deixaven tocar i jo em moria per fer-ho. Lola i el seu mal geni i Mari Carmen (?), que em digué que ella podia dir-se com volgués, que no estava batejada i tots els noms eren seus. M'ha portat també aquella sensació d'alliberament al sortir del camp de visió dels progenitors; eixir de la llibreria, pujar l'esglaó de fusta, passar el passatge i a l'obrir la porta, ding-ding, la campaneta, aquell aroma a roses que t'embolcallava: la llibertat.