dilluns, 16 de novembre de 2009

14 de novembre o de desembre

No puc menjar carabassa torrada; m'encanta, però no hi ha manera d'engolir-me-la. A mesura que se'm desfà el nus de la gola, se'm mullen les galtes.
Si camine cap a les passeres evite els clots sense adonar-me'n. Les figueres em semblen tenebroses i desolades. No hi ha figues arran del camí que collir furtivament...
Ningú ja no mira les floreres, però ens entestem a regar-les.
Vaig i tot és com sempre però diferent alhora. Se'm fa estrany trobar la porta tancada. A dintre de casa tot és diferent, però la seua essència sura per l'estança. I mire el teu lloc i no et trobe i si pense per què no hi ets se'm mullen les galtes.
El pa va amb tot, no hi ha que posar les mans en la pasta de la coca i tots els mals es deuen a dormir amb el cul a l'aire, ho sé. Crompar, Crastro, ambafós, el Noi del Sucre i la mala sorra.

diumenge, 1 de novembre de 2009

Diumenge per la vesprada

Supose que la llibertat també significa poder escollir la manera de destrossar-se la vida.