dilluns, 11 de maig de 2009

El meu amor Sputnik

La Fira del Llibre de Castelló és una d'aquelles cites ineludibles en el mes de maig. Des que tinc memòria, no recorde cap any que no hi haja anat, i pel que m'han contat, quan no en tenia tampoc hi vaig faltar. Amb uns dies de vida ja em van passejar per la plaça i, és clar, alguna cosa se m'havia d'apegar.
El cas és que aquest any em van recomanar uns quants llibres, entre ells, dos que es consideren “clàssics que hi ha que llegir a la vida”. Del que vaig a parlar -l'altre encara no he tingut temps de llegir-lo- és El meu amor Sputnik de
Haruki Murakami. És cert que tenia certa recança de comprar-lo... però ara me n'alegre, i molt.
El llibre en qüestió narra la història d'amor de la Sumire, que s'enamora de la Miu, una dona major que ella que li canvia la vida. Tot des del punt de vista d'un amic de la Sumire -enamora't d'ella- de qui no se'n diu el nom. A banda de la història d'amor, aquest llibre em va fer reflexionar sobre la solitud, el pes de l'amistat i l'egoisme de l'especie humana. Tots aquests temes es relacionen entre ells de manera subtil en un equilibri absolut, amb l'Sputnik com a eix vertebrador.

L'Sputnik és el primer satèl·lit artificial que es llançà; fou la Unió Soviètica al 1957. A l'Sputnik II, llançat un mes després, és on viatjava la gossa
Laika. Els científics digueren que la gossa tornaria a la Terra a bord de la càpsula i després en paracaigudes. Mentida. Mai havien planejat que la gossa tornara amb vida. Em sembla un fet molt egoista i molt cruel: avanç científic, sí, però a quin preu? Bé, és un tema que em va fer reflexionar, però bé, ara centrem-nos en la novel·la.
Els personatges de la novel·la és senten perduts, sols, com l'Sputnik, donant voltes a la Terra; i com la Laika, sola a l'univers, espantada. Aïllats de la resta, només en contacte entre ells, però sempre hi haurà barreres entre ells. Entre Sumire i Miu, el trauma de la Miu; i entre Sumire i el seu amic, l'enamorament d'ell. Tots tres són persones que no encaixen, que no troben el seu lloc en el món.



Adéu Laika...