dimarts, 27 d’octubre del 2009

Gabriel's oboe

M'agradaria ser una d'eixes persones. D'eixes que d'un no res creen un moment màgic, una cosa fantàstica, que arriba a l'ànima. No importen les condicions, s'ho trauen de la mànega i queda perfecte, com si ho portaren a dins i només ho hagueren de deixar fluir.
Supose que per a fer alguna cosa d'eixa manera t'has de centrar, dedicar-te a això, i per més que ens sàpiga greu, deixar de banda altres coses...
De moment, em conforme en mirar...