Ahir, de camí al poble, vaig veure com els ametllers [armelers per a mi] havien començat a florir; tímidament, apenes algunes branques, lluny encara de la seua plenitud, però ahí estaven les flors, indicis de primavera...
Al terrat s'estava meravellosament bé, a més de 20 graus, amb un conte de Rodoreda, música d'ambient, l'escalfor a la pell com un abric de sol... Un equilibri total.
"Felicitat" pareixia escollit a propòsit per a aquell moment, encara que va ser fruit de la casualitat (veritat vertadera):
"Vindran les flors, pensava, i els dies blaus amb llargs crepuscles rosa, les onades tèbies de sol i els vestits clars; passaran trens curulls de gent amb els ulls brillants d'il·lusió de les grans vacances. Vindrà tot allò que duu el bon temps"
Em va vindre al cap eixa gran cançò d'Amanida peiot (clik ací per escoltar-la), que m'omple d'alegria...
"Obre les finestres, deixa't correr, que ja s'acosta el bon temps"
I com a la protagonista de "Felicitat", a mi el sol se'm puja al cap (a ella el soroll de l'aigua) i em fa imaginar coses que no són. Mentides dolces que em pujen al cel. Però avui els núvols m'han portat una bona dosi de realitat...
M'agrada la cançó d'Amanida Peiot. La trobe molt encertada. I m'alegre que la primavera siga als cors, i no a qualsevol racó amagada!
ResponElimina:)
Continua escrivint, malgrat no comentar,et llig almenys. Besets
si és que és veritat: a bon temps, bona cara (encara k només siga la cara, almenys està contenta)
ResponEliminaÉs com si tanta llum solar i bona aparença terrenal es penetrara dins de la pell.
M'encanta sta entrada! vull que el que descrius (menys el final) es materialitze en la resta de setmana de Magdalena, marinaaaaa, per favorrrrrrrrrr, soool soooolet, escriu escriu i farà bon temps! llig a rodoreda i que les floretes fagen el seu paper!!!