dimecres, 14 de juliol del 2010

To choose

When a man cannot choose he ceases to be a man. [...] Is a man who chooses the bad perhaps in some way better than a man who has the good imposed upon him?
[Anthony Burgess, A clockwork orange]

Elegir. Pareix que no, però és important. Encara que l'elecció siga la mateixa que allò que se t'ha imposat. La meua és l'elecció bàsica, eixa que es pren sense pensar-ho, perquè no hi ha res que pensar. La vida o a la mort, i punt; la resta d'eleccions, venen després.
A mi em van espentar al món quan jo encara no estava llesta, no em van deixar elegir. I sé que és una bobada, perquè elegiré la vida, no em queda altra; però he d'elegir-ho jo, estar-ne convençuda, no deixar-me portar, simplement, buscar les forces per seguir lluitant. Però la vida no espera: no pots parar-te a pensar i esperar que quan hages pres una decisió, la vida estarà esperant-te en el punt on la vas deixar. No pots perdre un curs perquè sinó no hi ha beca, no pots no treballar perquè sinó no tindràs de què viure, i així amb tot. I és en aquesta situació quan te n'adones de què és ser pobre: no poder tindre temps per plorar els teus. I encara com som dels afortunats que tenim treballar, no vull saber com s'ho farà la resta.

1 comentari:

  1. I clar que és important, és essencial elegir i com tu dius, elegir entre la vida i la mort és l'elecció bàsica, les altres coses estan a un segon plà. Però tu saps que de vegades és molt més senzill no parar a escollir, deixar que les coses ens vinguen damunt i després quedar-nos amb cara de no comprendre perquè no em fet res per girar, més que siga subtilment, la nostra sort. Això ens passa en aquelles eleccions que en podriem dir secundàries, però moltes de les vegades això recau justament en no haver-nos parat a pensar en la primera i bàsica. No estar conveçuts, no haver pensant què la vida ens paga la pena ens cobrarà moltes factures. I jo no estic per pagar. Em reconforta veure que tu tampoc. Ara sols em cal trobar el moment just per deixar brollar el pensament...

    I no negaré que no sé si em fa més mandra que por o a l'inrevés...




    Tinc ganes que arribe l'estiu bò (amb això vull dir el de 2011.. xD).


    Moooooltes besades pisgüiferes!


    :)

    ResponElimina