Vivia de vida en vida. Metafòricament parlant, és clar. Podia ser un jove republicà durant la guerra, una xiqueta que anhelava la llibertat, un home trist a les portes de la mort o una dona bonica amb perverses pretencions. Llibres i més llibres que devorava amb avidesa i que li permetien conéixer mons d’allò més diversos.
Hi havia vegades que la lectura l’arribava a absorbir; s’introduia tan endins de la vida dels personatges que es feien reals; o almenys per a ella ho esdevenien. Quan s’acabava algun llibre es descobria a ella mateixa enyorant aquells persontges que durant dies l’havien acompanyada.
Rere les paraules d’una altra vida tot semblava més fàcil…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada